Arribatsa l’indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l’altar, apilà la llenya, lligà el seu fill, Isahac, i el posà a l’altar, sobre la llenya. Llavors Abraham agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’à ngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham». Ell li respongué: «Aquà em teniu».
LacreaciĂł. 1 Al principi, DĂ©u va crear el cel i la terra. 2 La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfĂcie de l’oceĂ , i l’Esperit de DĂ©u planava sobre les aigĂĽes. 3 DĂ©u diguĂ©: – Que existeixi la llum. I la llum va existir. 4 DĂ©u veiĂ© que la llum era bona, i separĂ la llum de les tenebres. 5 DĂ©u va donar
Quanneix la llum en el quintà . La gent s'agleva en la nit dura, Tots anuncien l'aventura, Les Illes porten el saïm, i els de l'Urgell, farina pura: Qui res no té, clarors del cim. La fe que bull no té captura I no es fa el Pa sense el Llevat: A cal fuster hi ha novetat. "Alguna cosa lleu", de Miquel Martà i Pol. Alguna cosa lleu i poderosa
. 316 250 186 391 228 150 215 169 107